Sovint ens trobem que els nens es neguen a compartir les seves joguines o altres coses que consideren de propietat exclusiva. L'expressió "És meu!!!" és molt comuna en la infantesa. De fet, tots els nens i nenes parteixen de la premissa que tot el que tenen és només seu. Quan són molt petits i s'oposen a deixar qualsevol objecte amb el qual estan jugant o explorant, els adults reaccionem amb humor, perquè ens fa gràcia que aquests petits vagin conformant la seva personalitat, en fer-se valer d'aquestes maneres. No considerem necessari rectificar aquests comportaments. Esperem que amb la progressiva maduració, entenguin que és una actitud incorrecta.

El problema esdevé quan aquests infants van creixent i mantenen aquesta propietat sobre els objectes o, fins i tot, les persones. En el primer cas podem identificar aquest comportament com a egoisme, mentre que, en el segon, parlarem de gelosia.

A partir dels dos anys, els infants ja haurien de respondre a les instruccions verbals, i és quan podem iniciar-los en l'ensenyament d'alguns valors i actituds positives d'una forma més raonada. Però sovint és difícil començar a treballar aquests aprenentatges, si abans no ens hem pres la "molèstia" de treballar-los. Potser no podem utilitzar la paraula com a mitjà preferent en edats tan primerenques, però sempre podrem donar-los a entendre que no és correcte aquest sentiment exagerat de possessió. No donar la nostra conformitat ja és una forma d'expressar-los que no hi estem d'acord i, per tant, que no és una actitud vàlida per a nosaltres.

El fet de compartir és quelcom més que deixar una cosa. Aquests comportaments són els precursors de valors tan importants com la solidaritat o la generositat, que en l'etapa adulta tenen una consideració molt positiva. Així doncs, per què no podem introduir-los quan el nen és petit?

No podem oblidar que els nens aprenen en bona part per imitació, i això vol dir que els principals models a imitar som els pares. Quantes vegades no hem dit als fills "Això no es toca, és meu!". És cert que, de vegades, hi ha objectes de gran valor per a nosaltres que corren un alt risc de desfer-se en petits bocins, a mans dels nens. Però si en comptes de prohibir-los que els toquin, els ensenyem com tractar-los amb cura o a gaudir-ne observant-los, l'aprenentatge serà molt més enriquidor i els estarem ensenyant a compartir fins i tot allò que per a nosaltres és un "tresor".

D'altra banda, un nen no pot adquirir aquests comportaments si no generem situacions en què es produeixen. Així doncs, serà important que vagi al parc amb les seves joguines per tal que les pugui compartir amb altres nens, o que organitzem alguna reunió a casa perquè puguin jugar tots plegats. Segur que sorgiran conflictes, al començament, però després aprendran a estar junts i compartir no només els objectes, sinó també els secrets, les confidències, les alegries i les preocupacions. El resultat final d'aquesta combinació serà una bona amistat i ja sabem que no hi ha res com un bon/a amic/ga.


Voleu saber-ne més?

- COMTE-SPONVILLE, ANDRÉ (2007): Pequeño tratado de las grandes virtudes. Barcelona: Paidós Ibérica.
- RÓDENAS, MARÍA ANTONIA (2004): Un puñado de besos. Madrid: Anaya.