Qui som Dóna'ns la teva opinió Español
Accés usuaris registrats Usuari Clau
Recordar dades d'accés Registra't aquí!
Per què el meu filll fa la pipa?
Són molts els nadons que des dels primers moments de vida "fan la pipa". Ho fan en resposta a l'instint innat de succió, un acte important, no només pel seu caire físic i d'alimentació, sinó també per les possibilitats que li ofereix de contacte, coneixement i relació amb el món que l'envolta i que l'ajuda ha obtenir seguretat.
Resposta de l'expert/a Rafel Maria Nicolàs Belda
Edat Fins a 3 anys
Valoració

La majoria dels nadons comença a xuclar-se el dit poc després del moment del part, altres ho fan passades unes hores o bé dies després. La succió és una activitat fonamental en el nadó a través de la qual s'assegura la primera forma d'alimentació. Però la importància no recau només en l'aspecte físic i l'alimentació: a través de la boca, el nadó començarà a entrar en contacte amb el món, anirà sentint, coneixent i relacionant-s'hi. La boca serà, durant la primera etapa de la vida, una font bàsica de plaer i satisfacció a través de les coses amb les quals entra en contacte. El pit de la mare- o la tetina del biberó- són un dels primers objectes als quals accedeix el nadó. Per això, de seguida els reconeixerà com el mitjà d'alleujament d'aquesta incomoditat interna que, molt temps després, rebrà el nom de gana.

Si observem a un lactant, veurem com també juga amb el pit o amb la tetina, ja que no només si acosta per alimentar-se. En aquesta relació de joc veiem com s'exalta i es calma, com passa de l'agitació que comporta la gana, a la placidesa pròpia de la plenitud. Molts lactants s'adormen, satisfets, mentre prenen el pit o el biberó i, adormits, continuen xuclant, més per continuar en relació amb l'objecte experimentat com a beneficiós, que no pas per seguir obtenint llet. Més tard, quan se'ls el retira, amb freqüència veurem una sobtada i breu incomoditat.

Sovint, quan el nen no té el pit o el biberó a la boca, la mateixa llengua, el dit o el xumet ocupen aquest lloc. No resulta difícil veure com el lactant no només succiona quan s'alimenta, sinó que de vegades calma altres necessitats, com la de sentir-se acompanyat.

Quan el nen és una mica més gran, es posa de manifest el paper que juga l'acció de "fer la pipa" o succió del dit. Davant de situacions de necessitat afectiva, quan el nen es troba davant d'experiències de separació i pèrdua, utilitza com a consol un dit, en general el polze, xumant-lo durant una estona. Això s'observa, per exemple, quan arriba l'hora d'anar a dormir, quan se l'ha renyat o en els moments d'inquietud o pena. De vegades, també veient que el nen xuma el dit per distanciar-se del seu entorn, evadint-se de la realitat i refugiant-se en el seu món de fantasia. Al nen, en aquests moments, se'l veu absent.

Impedir que el petit "faci la pipa" equival a no permetre que es consoli o s'alleugi. Atenent-lo, entenent-lo i acompanyant-lo en el temps, en canvi, es col·labora en el seu creixement i, a poc a poc, d'una manera natural, el nen abandonarà aquest hàbit, ja que disposarà de recursos més evolucionats i madurs per sortir-se'n en la seva vida emocional... I és segur que la seva boca no s'haurà deformat per aquest hàbit infantil.

Adaptació de l'article: La succió, de Rafael Nicolàs  de la Guía para la salud emocional del niño, ed. Medici.



 
 
fes el teu comentari enviar a un amic Imprimir
Valora aquest article 1 2 3 4 5   (5 = molt interessant)





Política de Privacitat   |   Nota Legal   |   © 2011 FAMILIA FORUM

És una iniciativa de

amb el suport de

amb la col·laboració de