|
Per: Isabel Torras Genís De 3 a 6 anys De 6 a 12 anys |
Aquella tarda el Xavier i el Jordi havien anat d'excursió amb els seus avis. Duien el berenar i pensaven menjar-se'l al costat d'una font que estava, caminant a bon pas, a uns quaranta-cinc minuts del lloc on havien deixat el cotxe. Hi havien anat altres vegades i ja sabien que, davant de la font, hi havia una gran esplanada d'herba, ideal per córrer i jugar a pilota. De fet, el Xavier i el Jordi havien accedit a fer aquesta excursió a canvi de disposar d'una bona estona per jugar a pilota. El futbol era actualment el seu joc preferit juntament amb l'ordinador i la televisió. Val a dir que els caps de setmana els costava deixar la tele i els jocs d'ordinador per fer altres activitats, i el futbol era l'únic reclam que encara els feia bellugar i aixecar-se del sofà. Els quaranta-cinc minuts de caminada fins a la font se'ls van fer eterns perquè feia molta calor i el camí era costerut; però finalment arribaren a la font i van poder beure i remullar-se a gust. Després del berenar, els nens demanaren a l'avi que tragués la pilota de la bossa i, oh desastre! no hi era! Se l'havien deixada al cotxe. El disgust del Xavier i el Jordi va ser dels que fan història. Tota la caminada esperant l'estona del futbol i se n'havia anat en orris per un desafortunat oblit. La cosa pintava malament i semblava que el Xavier i el Jordi estarien de morros la resta de la tarda quan, de cop i volta, l'àvia que s'havia estirat a terra mirant el cel va dir: - Us heu fixat que aquell núvol sembla un cargol? - És veritat - digué l'avi - i aquell altre sembla una casa - constatà a continuació. Els dos nens van mirar desganats el cel i van haver de reconèixer que, al costat del cargol i de la casa, hi havia un núvol que semblava talment una bicicleta, i un altre que recordava un drac enfurismat, i el de més enllà era igual que un dofí saltant sobre l'aigua. Era increïble! El Xavier i el Jordi mai havien mirat tanta estona seguida el cel, ni havien parat mai tanta atenció a les formes dels núvols. Fou tota una descoberta. Com més observaven els núvols, més figures curioses trobaven: cotxes, futbolistes, arbres, telèfons, girafes, elefants.... Aquell senzill però oportú joc els feu canviar l'humor i els ensenyà nous recursos per divertir-se més enllà dels jocs d'ordinador i la pilota. Així mateix, l'àvia i l'avi es picaren l'ullet amb complicitat: afortunadament encara quedaven jocs pels quals no es necessitava res material i eren justament aquests els que no passaven mai de moda |
enviar a un amic
Imprimir