|
|
 |
De la inconsciència a la consciència. Com transmetre valors als nostres fills i flles
|
|
|
|
Sovint hem sentit a dir que el jovent d’avui no disposa de valors de referència, que seria necessari tornar a un tipus d’educació que inculqués aquests valors. Però els temps han canviat. La finalitat de l’educació d’avui ja no és la transmissió d’uns valors sinó que pretén que els nens i nenes construeixin els seus, de manera lliure, autònoma i raonada. La millor forma de conduir el nen i la nena perquè desenvolupi uns valors positius no és mostrar-li com ha de veure les coses, sinó donar-li la clau que li permeti madurar la seva pròpia consciència.
|
Afavorir l’emergència de la consciència significa que surti del seu egocentrisme per fer-lo entrar en la perspectiva de l’altre. D’aquesta forma passa d’una lògica en què intentava fer el millor “per a ell” a una lògica en la qual intenta fer el millor “que hi ha en ell”, tenint en compte les seves necessitats i les dels altres. Es tracta de passar de l’egocentrisme a l’empatia.
Els nens són inconscients, ja que no disposen de condicions evolutives per veure-hi més enllà de la necessitat del moment. Si el pare o la mare li donen el que vol, fins i tot perjudicant-lo, ho considera bo; si li neguen, ho considera dolent, tot i que hagin actuat pel seu bé. Allò que satisfà el nen o la nena està bé i allò que el fa sentir contrariat està malament, independentment de les conseqüències que tingui per als altres. Així pot fer trampes i tenir la sensació que ha guanyat, mentir i pensar que té raó, fer mal i pensar-se que és la víctima.
Les coses comencen a canviar quan el nen o la nena arriba als sis anys, aproximadament. A aquesta edat deixa de veure la realitat tan sols a través de l’espectre deformador de les seves necessitats. L’evolució del seu cervell li dóna accés a una nova aptitud: es desprèn del que li suggereixen els sentits per posar-se en la perspectiva del que viu. Llavors diem que ha assolit l’edat de la raó, passa de l’heteronomia a l’autonomia, de ser guiat pels adults a guiar-se a si mateix. No vol dir que es converteixi en un ésser més raonable sinó que, a partir d’aquest moment, pot recórrer a la raó per jutjar de manera crítica la seva forma de ser i actuar: ha nascut un “pare” interior. A partir d’aquest moment pot determinar el que és millor en una situació concreta, tenint en compte el conjunt de persones afectades.
A mesura que s’amplia la seva perspectiva, el nen o la nena tendeix menys a fiar-se del seus sentiments per discernir entre el millor i el pitjor. D’aquesta forma, s’adona que no perquè tingui ganes de fer quelcom ho ha de fer; no perquè desitgi una cosa està justificat apropiar-se-la; no perquè una persona el molesti actua malament, i així successivament. Ja no tendeix tant a pensar que té raó si guarda rancúnia a l’amic que ha aconseguit un millor temps en una cursa, si acapara totes les joguines de l’escola, ni que tingui dret a passar per davant dels altres si arriba primer, que n’hi hagi prou de tenir ganes de dir quelcom per suposar que els altres estiguin disposats a escoltar-lo o que el professor que l’ha descobert fent una malifeta és dolent perquè el castiga, tot i que les normes de l’escola així ho estableixin.
El desenvolupament de la consciència no s’aconsegueix sense dolor. La inconsciència proporciona un estat de comoditat mental del qual el nen o la nena es desprèn a contracor. Fins al punt que, literalment, se l’ha d’”arrencar” d’aquest estat. Realment és molt més fàcil veure les coses de la forma que ens convé. Com més conscient esdevé una persona, més relativa esdevé la importància que atorga al seu interès personal, a les seves pròpies opinions, perquè en totes les situacions, la seva forma d’abordar la realitat l’incita a tenir en compte el conjunt dels individus afectats, inclòs un mateix. Aquest nou posicionament condueix, naturalment, a l’adhesió a valors fonamentals com ara el respecte, la llibertat, la justícia i l’equitat, valors que es basen en el reconeixement de la importància dels altres individus. No perquè els haguem dit que aquests valors són bons i perquè els haguem transmès, sinó perquè cal experimentar-ne la justícia a partir d’una mirada al món no supeditada a cap autoritat, ni tan sols a la d’un mateix. No són els valors que ens transmeten el que ens hauria d’indicar el que està bé i el que està malament, sinó que és la nostra capacitat de veure-hi clar el que hauria de guiar el nostre comportament.
En voleu saber més?
- CARPENA CASAJUANA, ANNA (2001): Educació socioemocional a primària: materials pràctics i de reflexió. Vic: Eumo Editorial/Univ. De Vic.
- MURPHY-WITT, MONIKA (2004): Padres consecuentes, niños felices. Barcelona: Edicions Medici.
- WILD, REBECA (2006): Libertad y límites. Amor y respeto: lo que los niños necesitan de nosotros. Barcelona: Editorial Herder.
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
 |
La teva pregunta |
| Vols fer als participants de familiaforum.net alguna pregunta? |
| Escriu-la >> |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
 |
Et recomanem |
|
|
|
|
Qui som
