|
Al final de la seva jornada, dividida entre el treball i els querubins, cal aparentar frescor i disposició. En realitat, voregen perillosament el “burn-out”. I, degut al nombre creixent de famílies monoparentals i a l’augment de les parelles amb dues feines, són cada vegada més aquells i aquelles que han de fer un petit marató quotidià.
Trobar un just equilibri entre el temps que cal atorgar a les diferents facetes de les nostres atrafegades existències, no és poca cosa. Sovint culpabilitzats/des pel cap quan no poden assistir a una reunió a les 18:30, vilipendiats/des per la família quan s’ha de sacrificar el dissabte més bonic del mes per a glòria de l’oficina, els pares i mares ofegats i ofegades, ho paguen cada cop més amb la seva salut.
La doble tasca emmalalteix
La difícil conciliació entre el treball i la família no és nova. Cada vegada es coneixen millor els negatius impactes vinculats a la dificultat de conciliar la vida de família i la vida professional: absentisme, reducció del rendiment en el treball, insatisfacció respecte a l’empresa, manca de compromís. Factors que tenen repercussions directes sobre la productivitat dels empleats i, per tant, sobre la bona salut d’una empresa. Però això no és tot!
Els pares i mares, que cada dia han de desbordar la imaginació per fer equilibris amb les tasques que els incumbeixen, no solament són presa de l’estrès i el cansament, sinó que cada vegada amb més freqüència aquests problemes els condueixen directament als gabinets mèdics.
El món laboral mal adaptat
La cultura organitzativa ha quedat basada en els antics models de treballadors/es i tancada als imperatius familiars. Tot i l’aparició de nous models de treball, com el treball autònom o el teletreball, la manera de pensar de les empreses no ha evolucionat, i, conseqüentment, les diferents polítiques laborals són incompatibles amb les responsabilitats familiars.
És dins d’una completa reavaluació d’allò que condiciona el treball on es troba la pista per solucionar aquest espinós problema social. Les empreses tendeixen a considerar que tenir fills és una responsabilitat individual, mentre que la problemàtica dels pares/mares–treballadors/es té unes dimensions socials, culturals i econòmiques cabdals. Cal, doncs, arribar a transformar el món laboral en funció d’una conscienciació més col·lectiva d’aquesta realitat. Es tracta d’un veritable debat social.
Per una altra banda, socialment, l’actitud del pare o la mare, que prenent les seves responsabilitats, va contra la productivitat, és com si oposés constantment la responsabilitat com a pare o mare i el rendiment en el treball. Com si aquests dos pols d’activitat fossin contradictoris i inversament proporcionals l’un de l’altre. Per tant, és suïcida, tant des del punt de vista de les taxes de natalitat com de l’estat de salut general d’una societat, imposar tanta pressió als pares i mares que treballen. I no oblidem aquells i aquelles que, a més de les seves obligacions laborals, han de vetllar per l’educació dels fills, i, a més, ocupar-se dels seus pares ancians o malalts. És doncs, sovint, una triple tasca que han d’assumir. Això és excessiu i perillós.
La Llei de Garantia de la Igualtat entre Dones i Homes
Les accions de conciliació posades en pràctica en una organització depenen de nombrosos factors: la importància de l’empresa, el sector d’activitats, els imperatius inherents a la seva producció, les característiques de la seva mà d’obra, etc.
Amb la finalitat de fer efectiu el principi d'igualtat de tracte i d'oportunitats entre dones i homes, el Govern promou actualment la redacció de la Llei de Garantia de la Igualtat entre Dones i Homes, que va passar el seu primer tràmit el passat 3 de març en ser aprovada en el Consell de Ministres.
L'Avantprojecte de Llei recull i configura el dret de conciliació en la vida personal i familiar com un dret de les dones i dels homes a la lliure configuració del seu temps. Aquests són algunes de les mesures que recull aquest Avantprojecte:
• Estableix un permís de paternitat de 8 dies, que s'estén als casos d'adopció o acollida i als treballadors que cotitzen a Règims Especials i al col·lectiu d'autònoms. • Determina el dret de la dona i de l'home d'acumular els períodes de reducció de jornada per lactància. • Determina la possibilitat de suspensió de les vacances quan es produeixi una incapacitat temporal per embaràs, part o lactància. Es podrà gaudir d’aquest període de vacances encara que l’any natural hagi transcorregut. • S'amplia la possibilitat de reducció de la jornada per la guarda legal de 6 a 8 anys. Igualment s'amplia la possibilitat de reduir la jornada d'un terç a un vuitè. • S’amplia d'un a dos anys el període d'excedència als efectes de cotització per a les prestacions de la Seguretat Social per jubilació, incapacitat permanent, mort i supervivència, maternitat i paternitat. • S'amplia la bonificació de les quotes a la Seguretat Social als contractes d'interinitat per substituir treballadors per risc durant l'embaràs i la lactància, i per substituir els treballadors que s'acullin al permís de paternitat. • Es desenvolupa com a dret fonamental el dret a la igualtat, defineix els conceptes de discriminació directa i indirecta i estableix el concepte d'assetjament sexual. • L'àmbit d'aplicació s'estén a persones estrangeres que es trobin a Espanya, sense que sigui necessària la residència.
Voler dur a la vegada una carrera estimulant, tot preservant l’equilibri de la cèl·lula familiar, no hauria de ser cap utopia. Cal la competència de l’Estat, de les organitzacions i dels mateixos treballadors per fer moure les coses.
Una revisió en profunditat dels rols desenvolupats en els pares i mares que treballen s’imposa, doncs, clarament, ja que uns treballadors/es feliços/ces estaran més compromesos/es en la seva empresa. I és tota la societat que hi guanya!
Ezequiel Mir i Casas
Per saber més Crónica social
|