Rebaixes
|
|
|
|
Per: Roser Soliva i Soliva, 22/2/2005
Edat:
Totes les edats, Totes les edats
|
|
Mmmmmm...! som al màgic temps de les rebaixes... L’últim cop que la meva dona, la Fina, va parlar amb vostès, estava fent la llista de Reis i, avui, tot allò que ,ells, ens van portar es pot adquirir a les botigues per preus molt més mòdics. Quines coses té la vida, eh? Ens passem un mes sencer gastant diners pels descosits, comprant tota mena de presents per a la família i els amics...i set dies després trobem tot allò als aparadors per la meitat de preu!, no em diguin que no sembla una presa de pèl!
 És tanta la bogeria de les rebaixes, que ens absorbeix a tots; jo mateix estic temptat de fer-ne a la rostisseria... “Pollastres a l’ast, abans 5 €, ara 4,90 €!”, “Crestes de tonyina, abans 1€, ara 0,70€!”
Ara que, a qui sap esperar i administrar-se’ls bé, això de les rebaixes li surt a compte... renoi!, ja ho crec!, no és el mateix comprar un pantaló per 100 € que comprar-ne 3 per 99 €, sobretot si ets mare de família... com ho són les meves cunyades i la Fina.
I aquí és on volia anar a parar, jo, per justificar el meu patètic estat actual. Per ser pare de família i haver anat de rebaixes, estic assegut al menjador de casa meva amb els martiritzats peus posats dins d’una palangana plena d’aigua calenta amb bicarbonat. Això no hi ha rebaixa que ho justifiqui, home!!
No és que jo no hi vegi la utilitat al fet d’anar a cercar “gangues”, no, és que no sé per a què serveix seguir mirant i remenant quan ja tens allò que necessitaves...!! doncs, caaaaada any em trobo amb el mateix, vas carregat amb un munt de bosses i preguntes:
- Què!, ja està?, marxem cap a casa?
- Ai!, no, espera, espera que encara no hem vist els articles de ferreteria!
...i quan tornes a fer la pregunta una mica més tard, resulta que allò que encara no hem vist són els mobles de jardí, els pneumàtics de cotxe o les gàbies per a hàmsters!! La qüestió és veure-ho tot, tot!!!!
I, a sobre, t’has de sentir dir: - Quim, ets un avorrit!, no tornarem a anar amb tu de rebaixes mai més...!és que no fas res més que remugar!!! Per un cop que ens acompanyes!!
 I encara sort que aquest any els ha donat per anar de rebaixes els darrers dies, que altres anys hi havíem de ser el dia que començaven, amb la qual cosa no només havies de caminar cinquanta quilòmetres sinó que, a més, t’havies de barallar amb tothom que volia mirar aquell mateix jersei que tu tenies a les mans..., terrible!
Doncs, aquí em tenen, amb els peus en remull. Elles estan encantades, a la cuina, fent un cafè i repassant la jugada.
Acaba de passar la Fina i em diu - No posis aquesta cara de pomes agres, home!, i “lo guapo” que estaràs amb les cinc camises que t’he comprat!, no em diguis que no estàs content!!
Si, molt, tan content que ara mateix n’estrenaré una per anar-me’n al podòleg perquè em miri aquests peus que m’estan matant... i de pas, li demanaré si ell també em farà una rebaixa...
|
|
|
|
|
<< Tornar al llistat de contes
|
|
Qui som
