les emocions i la raó van sempre juntes

Però el sistema educatiu encara sembla dir: “la letra con sangre entra”...
El sistema educatiu no té gaire en compte l’educació de les emocions, però això no vol dir que en l’aprenentatge les emocions no hi siguin presents. Quan un alumne s’entusiasma per una matèria és perquè sent el desig (emoció) de conèixer més coses. Per tant, la vida de la persona està feta de desig i de coneixement, i tots dos van en funció de l’actuació. És a dir, jo actuo en funció d’allò que sento i del que penso. El problema és adonar-se que si jo educo de la persona només la dimensió racional estic fent un frau; ja que les emocions també s’interfereixen.

si jo educo de la persona només
la dimensió racional estic fent un frau

Per què hi ha tan fracàs escolar?
Perquè no eduquem les emocions. El fracàs escolar no és un fracàs intel·lectual sinó que és un fracàs emocional: “no té prou interès... està preocupat per si els companys el valoren o no...”,això el que fa és que aprengui menys i que estigui més neguitós. Penso que el sistema educatiu s’ha preocupat molt perquè els nens i les nenes adquireixin coneixements i ara s’ha de preocupar molt perquè el nen i la nena es desenvolupin personalment: que aprenguin a pensar, a sentir, a integrar pensament i sentiment

El fracàs escolar no és un fracàs
intel·lectual sinó que és un fracàs emocional

Això és possible?
Hi ha moltes propostes. Hi ha qui diu que es pot fer a través de la tutoria. El tutor no hauria de dir només: “vas malament en matemàtiques, no aprovaràs, estudia més!”, potser hauria de dir: “què et passa amb les matemàtiques?, no t’agraden, oi?”, hauria d’incidir amb les dimensions emocionals. La introducció de la formació personal en l’educació a mi em sembla que és introduir totes aquestes dimensions emocionals. Una proposta inicial pot ser que el tutor comenci a fer-ho, però el final hauria de ser que tothom quan ensenya tingués en compta que la seva matèria forma la persona, no únicament l’estudiant acumula coneixements, sinó que després de fer un curs de matemàtiques personalment aquest nen és millor.

l’estudiant no només acumula coneixements,
sinó que després de fer un curs de
matemàtiques personalment aquest nen és millor

Quin paper juguen els mestres en l’educació emocional?
Bàsic, tot i que penso que això els bons mestres ja ho fan. Els bons mestres quan ensenyen també es preocupen del que passa als nens. No obstant, a mesura que els estudiants creixen ens tornem més experts amb ciències i menys experts amb persones. És un contrasentit. A l’estudiant no se l’ajuda personalment. Penso que això no pot ser. S’ha d’atendre més a les persones.


L’educació de les emocions s’ha de fer solament des de les escoles?
Penso que estaríem equivocats si penséssim això. L’educació de les emocions no solament s’ha de fer a l’escola i en edat escolar sinó durant tota la vida. És imprescindible que aprenguem a educar les nostres emocions i establir relacions amb els altres al llarg de la vida.

Com s’eduquen les emocions?
En primer lloc hauríem de generar el gust per aprendre, és l’aprendre a aprendre. I en segon lloc, s’hauria de facilitar l’accés al saber, flexibilitzant el sistema i establint tota mena de connexions entre els diferents tipus d’ofertes. En l’anomenada societat del coneixement aconseguir els dos aspectes esmentats hauria de ser una de les primeres prioritats


Per què el títol “Sedueix-te per seduir”?
Les coses no són mai per una sola raó, i aquest títol en té moltes. Nosaltres pensàvem que si les persones es deixaven portar una miqueta per les seves emocions, les emocions tenen un efecte d’impuls per viure, d’impuls per ser feliç i per tant acaben entusiasmant. Si ens deixem seduir una miqueta pel que ens aporten les emocions, que és més aviat bona, segur que acabarem seduint els altres perquè també visquin les emocions. Però són moltes més coses, un títol suggerent és un reclam per al llibre, i també per qüestions personals.


Però hi ha gent que pensa que seduir vol dir enganyar...
Nosaltres pensem que no. L’amor també és una seducció i no té perquè ser enganyar, entenc que hi ha gent que diu que aquest títol no val, però com que hi ha gent per tot...


Els pares han abandonat la seva responsabilitat en l’educació dels fills?
No hi estic d’acord. El que passa a les famílies, també passa a l’empresari, passa a tothom. Estem en un moment en què la societat pressiona fortíssimament a les persones i tothom està com descentrat i desbordat. Jo recordo que quan vaig acabar la carrera ja tenia el meu destí traçat. Ara, per exemple, les meves filles ja veuen que tenen un gran ventall de possibilitats, i com més possibilitats tens més inseguretats tens. La família és la institució que està patint més transformacions, fins i tot l’escola s’ha transformat molt menys que la família. Als anys 70 ja existia el debat que les famílies no s’ocupaven prou del seus fills. Penso que no es pot criminalitzar un col·lectiu com la família. Per exemple, avui en dia si els pares no treballen, difícilment pagaran un pis. Enlloc de lamentar-se el que hem de fer és veure què passa amb les famílies i veure com les podem ajudar

no es pot criminalitzar un col·lectiu com la família

Quin consell donaries als pares en relació a l’educació dels fills?
Jo els diria: 'visqueu les vostres emocions, creixeu emocionalment i veureu com la relació amb els vostres fills serà molt plena”. Penso que una de les grans meravelles de la vida familiar hauria de ser que el nen aprèn a viure a través de les relacions efectives amb els membres de la família.


Dius que el contacte humà és molt important per ser persones emocionalment estables... les noves tecnologies ens converteixen en una societat més freda i distant?
Aquest és un tema deliciós. Hi ha gent que diu que s’ha transformat la qualitat de vida gràcies a les noves tecnologies, però també hi ha gent que diu que enlloc de comunicar-nos més ens comuniquem menys. Penso que tenen moltes possibilitats, però tot depèn de la maduresa de les persones que en facin ús. Penso que totes les coses poden tenir un ús positiu o tenen un ús negatiu. Sovint tens la impressió que les noves tecnologies faciliten molta informació però no faciliten el coneixement d’aquesta informació, i en tercer lloc, molt difícilment donen lloc al saber. Tenen unes possibilitats infinites, però depèn de com les desenvolupem, les treballem, de l’ús, etc.

Considera que la televisió ajuda a l’educació dels nostres infants?
Tota comunicació és educativa, i en aquest sentit considero que alguns mitjans fan una tasca educativa. Els mitjans tenen un alt poder formatiu. En aquest sentit, cal formar l’esperit crític de les persones per poder aprofitar aquest potencial, ja que els mitjans s’han fet indispensables. No obstant, hi ha programes que manipulen les emocions de la població. Hi ha espots publicitaris que sobredimensionen la càrrega emocional per damunt de les qualitats del mateix producte. Ens converteixen en consumidors a partir de manipular les emocions de la gent.


Què és per a tu família?
Una primera resposta seria dir que per mi la família és molt gratificant, jo sóc molt feliç amb la meva família. Per mi la família és convivència, és acceptació incondicional, el fill és un ésser que hem d’acceptar incondicionalment i això vol dir l’hem d’estimar passi el que passi. El fet que un nen hagi estat estimat molt en l’àmbit familiar té un percentatge extraordinari de possibilitats de sortir-se’n en la vida, d’entendres amb la gent, de ser solidari,etc.