Normalment els pares creen les condicions favorables per a l'activitat de l'estudi (espai físic, clima emocional, planificació d'activitats familiars...) amb la finalitat que el fill obtingui el màxim de profit del treball intel·lectual. Però sovint, en no veure's recompensats pel bon rendiment que esperen, es deceben i es pregunten: si el nostre fill té bones capacitats intel·lectuals, és llest i despert, per què no rendeix? Una de les primeres respostes que alguns pares troben és atribuir la causa directa del fracàs en l'estudi al fet de no disposar de ''tècniques d'estudi''.

L'activitat mental no és, però, quelcom aïllat d'altres aspectes o dimensions de la persona entesa globalment. El component emocional està ben present en l'estudiant i s'evidencia en com afronta habitualment el seu treball: pot ser amb il·lusió i motivat, o amb desgana i manca d'interès. Quan l’infant o jove està afectat per sentiments de tota mena, capficat en altres interessos i preocupacions, embolicat en relacions complicades o en conductes anòmales, pot tenir dificultats per concentrar-se, saber planificar el treball, ordenar els materials, dosificar la feina, calcular el temps que es precisa per fer-ho, etc. Aquests i d'altres condicionaments interns i externs alteren la tasca de l'estudi i, consegüentment, fan que el fill es desentengui total o parcialment dels entrebancs de les activitats relacionades amb l'estudi.

Observar el fill quan estudia i dialogar amb ell sobre algunes maniobres que fa servir per encarar el treball o fugir-ne, dóna una visió més real del problema, possibilita pensar conjuntament en on rauen les dificultats i ajuda a cercar alguna via per resoldre-les. Cal estar al cas de si, conscientment o inconscient, substitueix les ''tècniques d'estudi'' per tècniques d'evasió, d'omissió o de distorsió i, fins i tot, si arriba a ser expert en l'aplicació d'aquestes tècniques inadequades que el condueixen a fer ''pseudoaprenentatges'', essent el seu rendiment poc creatiu i insatisfactori.

Els pares poden estimular el fill a equipar-se dels recursos adequats per a l’estudi i a fer un bon ús de les seves capacitats mentals, sense oblidar-se que les eines metodològiques per a l’estudi passen pel treball i l'esforç constant de desenvolupar ''tècniques d'aprendre a pensar''. Això comporta, per una banda, allunyar-se dels trucs per emmagatzemar a corre-cuita continguts o habilitats que li permeten sortir-se'n superficialment de les exigències acadèmiques i alhora desentrenar-se en les falses tècniques que ha fet servir; d’altra banda, demana comptar amb l'experiència i aprendre d'ella, respectant els processos d'un aprenentatge consistent, lligat com està a la capacitat de pensar.