|
|
|
|
Tots volem i podem afavorir que els nostres fills i filles siguin competents socialment, és a dir, que sàpiguen desenvolupar-se de la millor manera possible amb les persones que els envolten i, així, que puguin jugar un paper positiu dintre dels grups en els quals formin part.
|
|
Resposta de l'expert/a
Ester Casals Grané
|
|
Edat:
Infant, Preadolescent, Adolescent, Jove
|
|
|
Valoració:
|
Les persones no vivim soles ni aïllades. Tots i totes estem envoltats d’altres persones i això ens enriqueix i ens ajuda a créixer i a desenvolupar-nos. L’entorn en què vivim i les persones que el conformen ens permeten ser com realment som. Si haguéssim nascut i viscut en un altre context, segurament pensaríem i actuaríem de forma diferent de com ho fem habitualment. La nostra família, l’escola on anem, els nostres amics i amigues ..., van configurant la nostra maduresa personal i les nostres actituds socials. És en aquests ambients diferents que anem formant i construint, ja des de les primeres edats, el que s’anomena competència social.
La competència social ens permet ser assertius, tenir empatia, formar part d’un grup d’una manera compromesa i sent sensible a les seves demandes, sentir-nos valorats dintre del grup i tenir l’oportunitat d’ajudar els altres, etc. Però a ser competent socialment s’aprèn i nosaltres, com a pares i mares, hem de contribuir activament en aquest aprenentatge.
En primer lloc, hem de tenir present que nosaltres som un model per als nostres fills i filles. La nostra pròpia competència social ajuda els nostres infants a conformar la seva, és a dir, la nostra forma de comportar-nos i de parlar amb ells i amb les altres persones, dóna pautes de com han de ser les relacions socials. Per exemple, una família oberta, que té amics i que surten amb ells i fan activitats conjuntament, no ofereix el mateix model que una família que desconfia dels altres, s’aïlla i té una mínima i deficient relació amb les persones que els envolten.
Una altra qüestió a tenir en compte és que els infants i els joves han d’anar adquirint una sèrie d’habilitats socials que afavoreixen un comportament socialment acceptat i valorat. El fet de dir “bon dia” quan entrem en una botiga, escoltar quan ens parlen, saber expressar correctament les nostres opinions i desitjos, saber tractar els altres amb respecte i alhora fer-nos respectar, ser capaços d’entendre les altres persones i identificar les seves emocions i sentiments, saber demanar ajuda, ser capaços de resoldre problemes..., són habilitats necessàries per moure’ns en el nostre entorn, i hem de començar a ensenyar-ne als nostres fills des de ben petits.
Un tercer aspecte que no podem oblidar és que tothom té una forma de ser determinada. Mentre hi ha qui és més obert, hi ha qui és més tímid, qui és més xerraire, a qui li agrada ser líder, qui no se sent còmode portant la iniciativa..., i tot això també influeix en la nostra forma de comportar-nos amb els altres. Per tant, si el nostre fill és tímid, haurem de donar-li confiança i pautes que li permetin anar superant la timidesa...; segurament sempre serà una persona tímida però cal que tingui les mínimes competències per poder-se relacionar amb els altres d’una manera correcta. En canvi, si el nostre fill és molt obert i, per exemple, molt xerraire i sempre vol parlar ell i vol tenir-ne el protagonisme, li haurem d’ensenyar que els altres també han de tenir l’oportunitat d’expressar-se i que nosaltres els hem d’escoltar i intentar entendre els seus arguments i la seva postura davant d’una determinada realitat.
Nosaltres coneixem el nostre fill o filla i hem d’acompanyar-lo en l’aprenentatge de les habilitats socials i de tots aquells aspectes que afavoreixin una correcta i bona competència social. Així evitarem que sigui un líder negatiu, o una víctima o un boc expiatori..., i afavorirem, entre d’altres aspectes, que sigui un líder positiu, o un conseller, o un bon amic o amiga, que es comprometi d’una forma activa i assertiva, que sigui acceptat, que tingui empatia i que sigui sensible.
Per saber-ne més!
- AGUARELES ANORO, M.A. (et al.) (1991): La educación moral: perspectivas de futuro y técnicas de trabajo. Barcelona, Editorial Graó, 213 pp.
- ARÀNEGA ESPAÑOL,S. - GUITART, R.M. (2005): Fills autònoms i responsables: una fita dels pares. Barcelona, Editorial Graó, 146 pp.
- BAUM, H. (2003): ¡Con ése no quiero jugar! Cómo tratar el rechazo y la discriminación. Barcelona, Edicions Oniro, 48 pp.
- OVEJERO BERNAL, A. (et al.) (2005): La convivencia sin violencia: recursos para educar. Alcalá de Guadairia, Editorial Mad, 180 pp.
|
|
|
|
|
|
|
Qui som
