|
|
 |
Què fem per evitar la pobresa?
|
|
|
|
Els darrers estudis sobre la pobresa alerten de l’augment d’aquest col·lectiu, sobretot entre la gent gran, sobretot dones vídues. Un grup de persones que viuen amb menys de 6.000 euros anuals.
|
Definitivament la pobresa està lligada a l’edat i s’incrementa. L’any 1996 el 15% de la població era pobra, davant del 18,6% que enguany hi viu per sota del llindar de la pobresa (5.805 Euros anuals ), menys d’1 milió de pessetes, 80 mil de les antigues pessetes al mes. Les dones (sobretot les vídues) que passen dels 65 anys, segueixen sent la principal cara de la pobresa, així com les llars monoparentals amb fills o amb una persona gran al capdavant.
Quines són les respostes que la nostra societat dóna avui. i quina serà la situació quan les generacions més joves arribin a ser grans són qüestions a desvetllar i, evidentment què cal fer en previsió, ja que tot apunta al creixement de la pobresa. Es dibuixa un panorama força desolador. Les persones cada vegada queden més separades per la riquesa i la pobresa.
La pobresa sovint ens indigna i ens fa sentir impotents. Expressions com “Pobres n’hi ha hagut sempre” és evident que no justifiquen la pobresa. Ser caritatiu i donar almoina és molt respectable, però no és suficient, ajuda però no resolt aquesta situació perquè el problema persisteix. La pobresa s’ha d’enfrontar des d’una actitud individual i requereix també d’una resposta social, administracions, institucions, societat civil tots plegats li hem de fer front.
Més enllà dels plans i programes que es puguin fer per combatre la pobresa, és important mantenir una actitud personal activa per transformar aquesta realitat. Potser és arriscat, avui, parlar de dur una vida austera quan els valors més imperants estan basats en el consum desmesurat, però no ens hem de sentir marginals per defensar aquesta opció. Cada vegada hi ha més gent que es planteja viure amb mínims especialment després de descobrir que la felicitat no l’aporten els béns materials. Caldria viure amb allò que és necessari, practicar l’acollida i compartir-ho. Quan els nostres fills descobreixen la pobresa i ens pregunten si nosaltres serem pobres, potser és el moment d’afrontar el tema encara que veiem tantes contradiccions fonamentades per la distància que hi ha entre qui la viu i qui no.
El còctel més amarg en les persones grans és la barreja entre pobresa i soledat. Per això, no ens hi conformem, eduquem els nostres fills en els valors de la solidaritat, la justícia social, la igualtat d’oportunitats, i la necessitat de comprometre’s i impulsar accions per transformar tot allò que condemna a la persona a la marginació. Transmetem als nostres fills la importància de consolidar la família perquè en l’actualitat, entre d’altres aspectes, esdevé l’element regulador juntament amb les xarxes socials de suport per prevenir i combatre la pobresa, especialment la que viuen moltes persones grans.
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
 |
La teva pregunta |
| Vols fer als participants de familiaforum.net alguna pregunta? |
| Escriu-la >> |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
 |
Et recomanem |
|
|
|
|
Qui som
