|
|
|
|
La pau i el respecte són dos valors essencials en la pràctica educativa, encara que, molt sovint, no sabem com transmetre’ls, ni com garantir que els nostres fills se’ls facin seus i que els tinguin sempre presents en la seva presa de decisions.
|
L’educació per la pau ha entrat definitivament en l’esperit i en la lletra del sistema educatiu vigent, i les noves fornades reben a l’escola una educació per a la pau que no té com a únic objectiu evitar el conflicte, la violència o l’agressivitat, sinó promoure una relació harmònica de la persona amb si mateixa i amb els altres. És una conquesta històrica que cal vetllar perquè s’exerceixi amb la màxima qualitat i eficàcia.
Els pares no ens podem desentendre d’aquesta educació per a la pau, sinó que també hem de desenvolupar-la en les nostres llars i en sintonia amb el marc escolar. Ens correspon a nosaltres, crear, d’entrada, un clima de confiança i de bona harmonia, que faci possible assumir els obstacles i els conflictes amb serenitat d’esperit. L’educació per la pau no es desenvolupa de manera abstracta, sinó que es posa de relleu en la vida quotidiana i es manifesta en les maneres de reaccionar davant d’estímuls externs, davant de problemes i obstacles imprevistos. La vida quotidiana n’està plena i els nostres fills actuen com a constant observadors, ens examinen amb la seva mirada.
La primera regla fonamental és crear un clima de complicitat i de bona harmonia on sigui possible explicitar el problema i, posteriorment, buscar-hi solucions raonables a través del diàleg i del consens. La promoció d’una cultura i educació de la pau no s’ha d’entendre com una pèrdua d’autoritat ni de disciplina, sinó tot al contrari. Sovint, la pau i l’harmonia d’una casa es trenca, perquè s’ha desfet el principi d’autoritat i la bona disciplina. Cal vetllar per l’ordre i l’acompliment de les funcions que cada membre de la família té assignades, i evitar caure en els greuges comparatius entre germans, que encenen l’odi i el ressentiment. És necessari exigir a cadascú el que ha de fer en virtut de les seves capacitats, edats i desenvolupament intel·lectual.
La pau no entra en conflicte amb la diversitat, sinó que és la relació harmònica entre individualitats diferents que arriben a entendre’s i a acceptar-se. Hi ha pau en una casa quan cadascú juga el rol que la vida li ha assignat i no fuig d’estudi. Per això la pau és l’harmonia entre les individualitats. No es tracta d’imposar un esquema comú, ni de sotmetre els fills a la mateixa norma, sinó de potenciar relacions de respecte i d’atenció entre els diferents membres de la família.
En aquest sentit, la virtut de la pau es relaciona íntimament amb el respecte actiu. El respecte no s’ha de confondre, com molt sovint es fa, amb la indiferència, o la passivitat. Respectar algú no significa deixar fer, prescindir del que digui o faci, sinó que compromet molt, perquè, d’una banda vol dir acceptar que hi ha un límit que no es pot transgredir, la seva integritat física i moral, però, d’altra banda, el respecte té un sentit actiu, perquè empeny a buscar el bé de l’altre, a treballar a favor de la seva persona.
Hi ha pau quan entre els membres d’una comunitat hi ha respecte actiu, és a dir, quan mútuament cerquen el bé. Molt sovint, el conflicte és conseqüència directa de la manca de respecte, de la transgressió d’unes fronteres que mai no s’havien d’haver traspassat.
|
|
|
|
|
|
|
Qui som
