|
|
 |
Com conciliar l'horari escolar i el laboral?
|
|
|
|
Els canvis socials que hem experimentat en els últims decennis han provocat un cert desequilibri entre els costums establerts i les noves organitzacions familiars i d’empresa. Per ara, encara arrosseguem maneres de fer pròpies de generacions anteriors i volem ajustar-les a les necessitats del segle XXI. Una és la conciliació entre els horaris de treball dels pares i els horaris escolars.
|
En termes generals hi ha una gran dicotomia entre les opinions dels professionals de l’educació, els pares i les empreses, generada per la confluència d’interessos distints. Mentre els uns volen adaptar els horaris escolars als laborals, els altres pretenen el contrari.
És cert, però, que moltes empreses s’han adonat de la importància de conciliar vida laboral i familiar i, en conseqüència, han posat en marxa plans que faciliten, no solament aquesta conciliació, sinó també la consecució d’altres objectius laborals relacionats amb la satisfacció personal i professional. En l’àmbit d’administració i de legisladors, també es mostra un gran interès per aquestes qüestions.
El problema és que, mentre la societat (empreses, administració, ciutadans) va prenent consciència de la necessitat de canvi, les famílies tenen els fills i han d’organitzar-se en aquest moment, no quan les coses s’hagin ajustat. Què es pot fer, doncs, quan la immediatesa reclama solucions?
El temps és el valor més preuat per a aquells que han de combinar responsabilitats laborals i familiars. Per tenir temps i disminuir el nivell d’estrès, poden gaudir de serveis que els facilitin la vida quotidiana. Però això solament és a l’abast de les famílies més solvents, i de fills, en té tothom.
Pel que fa a la conciliació dels horaris escolars amb els laborals, cal plantejar-se a la família quines prioritats tenim, cal valorar l’interès professional dels pares (en el cas de famílies monoparentals, la reflexió té poc marge) i les necessitats afectives i pedagògiques dels fills. És cert que la qualitat de la relació entre pares i fills és necessària, però aquesta qualitat requereix temps i ser-hi.
Amb tot, les possibles sortides, com poden ser les activitats extraescolars, també han de ser avaluades: qui les fa, amb quina finalitat i criteris s’organitzen aquestes activitats i per què ens interessa que hi vagin, no fos cas que deleguéssim responsabilitats per no poder estar ni amb el fill, ni per al fill.
No cal ni dir que estar ben informat sobre els drets laborals i els plans de conciliació que possiblement porti a terme l’empresa on treballem beneficiaran les decisions que prenguem. No podem desaprofitar-los ni els treballadors ni els empresaris, llevat que vulguem perpetuar situacions d’absentisme encobert per fer tasques familiars, estrès innecessari i insatisfacció professional i familiar...
En conclusió: ara es fa necessari prendre decisions des de la necessitat immediata i, alhora, potenciar i defensar el camí cap a una societat en què l’escola i la feina siguin compatibles.
Per saber-ne més!
- CARDÚS, SALVADOR (2003). Propostes d’intervenció per a la conciliació d’horaris familiars, escolars i laborals: informe. Barcelona: Departament de Benestar i Família. Generalitat de Catalunya, 230 pàg.
- ROSENFELD, ALVIN A.; WISE, NICOLE (2002). La hiperescolarización de los hijos: las actividades extraescolares, una presión añadida para tus hijos. Barcelona: Ediciones Paidós Ibérica, 262 pàg.
- URETA I BUXEDA, J.M.; COSCUBIELA I CONESA, J.;CABRÉ, A. (2002). Família i treball. Barcelona: Dèria Editors, 144 pàg.
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
 |
La teva pregunta |
| Vols fer als participants de familiaforum.net alguna pregunta? |
| Escriu-la >> |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Qui som
